18 maig 2021·

Coneguem els nostres productors: Xic's Cal Borrech, oli i vi del Pallars Jussà

Xic’s Cal Borrech, oli i vi del Pallars Jussà

A Figuerola d’Orcau, al Pallars Jussà, hi ha la finca Les Escadolles, les terres de la qual són treballades per la família Roca des de fa més de cent anys. Les vinyes i les oliveres que les senyoregen són testimoni de diverses generacions dedicades a la terra i a la producció de vi i oli de quilòmetre zero. Parlem amb l’Ariadna, l’última baula, per ara, d’aquesta cadena familiar.

Qui sou i com neix Xic’s Cal Borrech?

El nostre projecte va començar fa molts anys, fins i tot abans que arribés la plaga de la fil·loxera a Catalunya, amb el meu besavi, que era traginer i es passava el dia a la muntanya amb les mules, repartint el vi de l’última collita i comprant altres productes de muntanya que necessitaven a la plana, com la sal de Gerri. A partir d’aquí, el meu padrí patern va continuar el seu llegat treballant les vinyes, les oliveres i els ametllers de Les Escadolles. I avui, el net i la besneta continuem la tradició. Cada vegada hi ha més terres i més ganes de seguir avançant i creixent. Ho fem tot nosaltres, tot queda en família. El meu pare, en Jordi Roca, és qui s’encarrega de les terres, amb l’ajuda dels meus avis, en Josep i la Glòria. La meva mare, els meus dos germans i la resta de la família ajudem en el que podem, i entre tots ho tirem endavant. La meva feina és, sobretot, la comunicació amb els clients, el contacte amb la gent, i ho compagino amb els estudis que estic cursant actualment, el grau en Turisme.



També hi teniu un restaurant, a la finca?

L’hem tingut durant uns nou anys, aproximadament, al poble de Figuerola d’Orcau, i ha estat una experiència familiar molt gratificant, però fa poc que hem pres la decisió de tancar-lo. El restaurant funcionava molt bé, cada cap de setmana estava ple, però requeria una dedicació i un esforç que ara per ara ja no podem assumir. La proposta culinària era de quilòmetre zero, plats típics del Pallars, productes de la terra, amanits, és clar, amb el nostre oli i regats amb el nostre vi.

Com és el vostre dia a dia?

El dia a dia a la vinya depèn molt de l’època; per tant, t’explicaré com és el nostre any. Tot el procés de producció del vi el fem nosaltres. Ara, a la primavera, cal birbar la vinya. Si no ho féssim, la saba dels ceps no podria alimentar totes les branques, de manera que cal anar destriant les més velles de les més joves i anar-les traient. Després, el raïm comença a fer fruit i cal fer un seguiment exhaustiu per prevenir les possibles plagues que poden afectar el cultiu. Sense tenir el reconeixement de celler ecològic, seguim molts dels seus processos: vetllem les llunes, utilitzem adobs orgànics, etc. Dediquem moltes hores a la terra per garantir una bona collita i la qualitat del nostre vi. L’any passat va pedregar molt i la verema va ser força dolenta, però, és clar, hi ha coses contra les quals no pots lluitar. Cap a finals de setembre toca collir el raïm, amb molta paciència i de mica en mica, dia a dia, perquè n’hi ha molt. Un cop collit, el portem al celler i el fiquem a la màquina per aixafar-lo. Tot seguit comença el procés de fermentació. Treballem sobretot amb dipòsits d’acer, tot i que algun vi el passem per fusta i envelleix durant un any dins del barril. Quan acaba el procés de fermentació, és el moment d’embotellar el vi. Després, l’etiquetem nosaltres mateixos, ampolla per ampolla. És una feina molt manual que demana paciència i dedicació. Finalment, cap al novembre toca podar els ceps i, a la primavera, de nou comença el cicle.



Quines varietats de vi produïu?

La varietat d’un vi depèn del tipus de raïm, és a dir, de la varietat de cep que plantis. Actualment tenim dos vins blancs i tres de negres. Pel que fa als blancs, tenim el Cabeçanes, que és de garnatxa, més aviat afruitat, i el Ximerliu, de raïm macabeu, més sec. Pel que fa als negres, en primer lloc tenim el Tintilanya, que és 100 % Syrah. La segona varietat, anomenada Fidelíssima, és ull de llebre. El vam voler treure l’any passat per la Fira del Vi de Tremp, però per qüestions de pandèmia se’ns va estroncar el llançament i el vam haver de treure durant la quarantena de manera promocional. Per sort, ha agradat moltíssim a tothom i n’estem molt satisfets. Finalment tenim l’Alveolina, que va néixer el 2018, just quan la UNESCO va atorgar al Pallars Jussà la distinció de territori Geoparc Orígens per la gran riquesa geològica d’aquestes terres. Alveolina és un fòssil prehistòric que trobem abundantment a la nostra vinya, de manera que vam decidir batejar aquest vi negre amb aquest nom. Es tracta d’un cupatge entre merlot, Cabernet Sauvignon i ull de llebre.



Pel que fa a l’oli, quin procés seguiu?

El procés de l’oli és força semblant, però el que marca la diferència amb la resta d’olis que es produeixen a Catalunya és la varietat. Fa uns quants anys vam descobrir que teníem una varietat que no existeix enlloc més, és única del Pallars. S’anomena cua de cirera. Quan fas oli, s’ha de portar a analitzar per revisar que estigui tot bé, i, quan hi vam portar la nostra varietat, va sortir tot perfectament. Aquest oli prové d’unes oliveres centenàries que tenim a la finca, de manera que n’hem plantat més per anar-ne assegurant la producció. Creixen a poc a poc, però estem il·lusionats. La collita de l’oli és a l’octubre i es tracta d’anar fent caure les olives, collir-les i dur-les al molí, on les aixafen i en surt l’oli. Normalment treballem amb els molins de la zona del Pallars. Un cop premsat l’oli al molí, es pot decidir filtrar-lo més o vendre al raig, que és quan té més vitamines. Després toca fer el mateix que fem amb la vinya: podar, adobar i tornar a començar.

Com distribuïu els vostres productes? On els pot trobar, el consumidor?

Tot just estem acabant de construir la pàgina web, que ens permetrà vendre per Internet, arreu d’Espanya i a les illes. Per ara, però, bàsicament fem la venda des d’aquí, amb enviaments a domicili a tots els clients que ens encarreguen una comanda per telèfon. Els nostres productes també es poden trobar a moltes botigues del Pallars i a restaurants de la zona, com ara el restaurant Malena, de Lleida, amb una estrella Michelin. Els portem el vi i l’oli nosaltres mateixos, i darrerament també estem obrint mercat cap al Solsonès.

Podem venir a fer un tast de vins a les vostres vinyes?

I tant. És una activitat que hem anat professionalitzant amb el temps. Al principi ho fèiem d’una manera molt casolana, però ara he elaborat uns fullets i els hem repartit per tots els restaurants de la zona per atraure visitants. L’activitat consisteix en una visita a la bodega i, després, a la vinya. Allà, expliquem totes les varietats que tenim i les característiques dels ceps, i al final oferim un tast dels vins que produïm. Té un cost de 12 € per persona.



Com us ha afectat la pandèmia? Us heu hagut de reinventar d’alguna manera?

Justament, per Sant Jordi 2020 vam tenir una idea molt bona. Tothom estava confinat, però com que nosaltres sí que podíem sortir per vendre, vam decidir portar a domicili, a qui ens ho demanés, una ampolla de vi i una rosa. La iniciativa va tenir molt bona acollida entre els particulars i ens va permetre recuperar la baixada de vendes a botigues i restauradors. Com que els nostres clients són molt propers, tampoc hem notat una davallada de vendes molt exagerada. El sotrac ha estat en la restauració, sobretot.

Com valoreu una plataforma com Oidà? En quin punt creieu que es troba el consumidor pel que fa a la consciència de la importància del comerç local?

Em va agradar molt que Oidà funcionés via Whatsapp, perquè això em permet centralitzar-ho tot des del telèfon i fer els enviaments fàcilment, sense problemes ni transaccions externes. Realment crec que cada vegada les persones estan més conscienciades que la gent del poble també produeix productes de qualitat, que, per exemple, no cal anar a Lleida a fer la compra sinó que al poble també s’hi poden trobar coses interessants perquè els petits comerciants també tenim un bon producte. El nostre client ja és algú amb aquesta consciència que valora el producte i, a la vegada, la proximitat. Hi ha clients, fins i tot, que ens venen a ajudar a fer la collita.

Per acabar, quins plans de futur teniu? Cap on us encamineu?

Estem preparant un projecte que, si surt bé, serà fantàstic, però encara no en podem dir res, és un secret. També volem explotar més la varietat exclusiva d’oli que tenim, la cua de cirera, perquè creiem que en podem obtenir molts beneficis. Mentrestant, ara farem la pàgina web, que ens permetrà vendre més, i més lluny, fer nous clients… i anar tirant endavant.





Comparteix a les xarxes!
autor@
Marina Miralles

Em dic Marina Miralles Mestre i vaig néixer a Granollers l’any 1992. Soc filòloga catalana (UB) i pianista (Conservatori Municipal Josep M. Ruera). M’he format com a professora (Màster de Formació del Professorat, UAB) i correctora i editora (Postgrau ALSE, UB). He publicat una novel·la, Magnòlia (Alpina, 2018), un poemari, La sort de Sísif (Gregal, 2019), l’assaig L’Escolania per dins i per fora (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020) i també faig cançons.

Treballo als Serveis Lingüístics de la FPCEE Blanquerna-URL i ho compagino amb el meu projecte com a autònoma.

Articles sobre el mateix tema
Altres temàtiques
Destacats