27 gener 2021·

Coneguem els productors d'Oidà: Herbes de l'Alt Pirineu

Entrevista a Gemma Navàs i Pedro Zurita, d'Herbes de l'Alt Pirineu

Els principis actius d’alta muntanya són l’especialitat del projecte Herbes de l’Alt Pirineu, productors de planta aromàtica i medicinal. Ubicats a Araós, primer poble de la vall Ferrera, al Pallars Sobirà, en Pedro i la Gemma es dediquen a cultivar, recollir, assecar, desfullar i envasar una vuitantena de varietats.

Qui sou i com comenceu aquest projecte aquí, a Araós?

Nosaltres som la Gemma (agrònoma) i en Pedro (fitoterapeuta). Fa set o vuit anys que som aquí, complint el somni de dedicar-nos a l’agricultura al Pirineu. Aquí, els terrenys són molt pedregosos, amb molt pendent i moltes dificultats, i el temps de producció hortícola també és molt limitat a causa del clima. Com que teníem un petit hort, ens vam adonar que el cultiu de plantes aromàtiques i medicinals donava bons resultats i vam decidir dedicar-nos-hi. Inicialment la idea era acollir visites, rebre grups escolars i explicar el món d’aquestes plantes, però vam veure que viure del turisme, aquí, és molt complicat. Com que el producte que sortia dels nostres camps era espectacular, vam acabar dedicant-nos a la producció.



Quin tipus de producció feu? És ecològica?

La nostra agricultura és ecològica, sí, però vam voler fer un pas més i el que fem és agricultura regenerativa, una barreja entre permacultura, biodinàmica… No llaurem la terra per no col·lapsar-la i perquè pugui absorbir els seus propis nutrients, i també perquè no hi entri l’aire i s’assequi. Sempre deixem una capa de “males herbes” (entre cometes, perquè no són dolentes, fan la seva funció i col·laboren amb les nostres) i tampoc adobem amb fems animals, sinó que fem preparats vegetals amb la nostra pròpia ortiga, dent de lleó, milfulles… És l’única intervenció que hi fem. Es tracta d’una agricultura més lenta, perquè tampoc hi intervenim amb cap maquinària, ho fem tot a mà. Els camps tampoc són gaire extensos, cosa que ens permet tenir molta varietat de plantes i poder controlar més cada tirada. La clau és combinar moltes varietats i fer rotacions de terreny. Així, no cal cap producte.


Per què decidiu fer aquest tipus d’agricultura?

És una qüestió de consciència. No té cap lògica pretendre alimentar-te amb productes ecològics que venen de l’altra punta del món, fets amb procediments, en realitat, molt semblants als de l’agricultura convencional. Els requisits ecològics d’Europa ja són molt baixos. L’avantatge de la planta aromàtica i medicinal és que, com més malament la tractes i com més pateix (set, fred, calor…), millor respon, perquè més treu el principi actiu per defensar-se d’aquests ambients. En canvi, si la regues massa o hi estàs massa a sobre, no fa la mateixa olor ni de bon tros. Quan vam arribar aquí, els camps estaven plens de pedres, ortigues, esbarzers… El pas dels animals i dels anys havia creat una capa molt compacta que no permetia ni el pas de l’aigua. Aleshores vam decidir que, si un dia marxàvem, volíem deixar els camps millor que com els havíem trobat. Ara estan plens de milfulles, hisop, farigola silvestre i altres plantes que hi creixen de manera espontània, perquè les llavors ja hi eren i ara han sortit.


Només cultiveu o també recol·lecteu planta silvestre?

Tenim entre una hectàrea i una hectàrea i mitja de cultiu, on fem créixer menta, tarongina, marialluïsa, farigola, romaní, etc., però també recol·lectem, per exemple, milfulles, hipèric i cua de cavall silvestre. Davant de casa hi tenim el bosc de Virós, que és el bosc més gran del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i hi tenim assignades cinc hectàrees de recol·lecció silvestre. Lògicament, una planta silvestre té uns principis actius molt diferents que una planta cultivada. Entrar al bosc un migdia de primavera és un festival d’olors espectacular, i aquestes olors són les plantes, que deixen anar el seu principi actiu, que és com un oli, i es comuniquen entre elles.


Milfulles

Com treballeu, normalment? Quin procés seguiu per a la recol·lecció i la preparació dels productes?

La feina potent, aquí, és durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Durant aquest temps s’acumula tot, perquè toca recol·lectar a la vegada que venem els productes que collim. És quan ve el turisme i podem vendre bé, però també ho hem de compaginar amb les visites i els tallers. Collim la planta i l’assequem durant uns dies a l’assecador natural que tenim, que és una caseta de fusta coberta per tot arreu perquè no hi entri la llum. Llavors la desfullem (separem les fulles de les branques) i la congelem durant 48 hores per assegurar que eliminem qualsevol petit ou que hi hagi pogut quedar (i així, també, evitem tirar-hi cap producte químic). Finalment, toca envasar el producte en bossetes o potets per vendre’l. Tot això, mentre ens ocupem de l’agrobotiga que tenim a la carretera que puja cap al poble, i de les visites de grups.


Quin tipus de productes elaboreu?

Bàsicament fem infusions i condiments per a la cuina: farcellets, bossetes individuals d’infusió o bé en llauna, planta a granel assecada, potets amb espècies… Creiem que entre la població hi ha una desconnexió important del que ens pot arribar a donar la terra, perquè ara tenim medicines per a tot, i fins i tot associem les plantes medicinals amb èpoques de pobresa o de guerra en què mancaven recursos, però és un prejudici. Les propietats de les plantes són espectaculars, i és el que intentem explicar a tothom qui ens visita, crear aquesta consciència. També hem oblidat molt la funció d’aquestes plantes a la cuina. Posar romaní, sajolida o farigola a l’estofat absorbeix el greix i evita que el consumim nosaltres. Preguntem-nos per què abans la gent no tenia colesterol i tants problemes cardíacs! A banda d’infusions i condiments, també col·laborem amb altres persones i venem cosmètica, cremes, coixins… tot fet amb les plantes que cultivem o recol·lectem. Una de les coses que venem més és l’ungüent d’àrnica, que és un gran antídot contra el dolor.


Ramet per l’Escabeitx

La desvalorització de la saviesa popular…

De vegades ens venen a veure padrines d’aquí, de la vall, o els seus fills, i al principi sempre et diuen: “Ui, jo ja no me’n recordo, de tot això!”. Però així que comences a parlar de qualsevol planta, ja s’hi animen i comencen a abocar tota la saviesa que tenen, fins al punt que nosaltres acabem aprenent moltes més coses que ells! També, a Catalunya, arran de la important tradició de planta aromàtica i medicinal, tenim la sort que hi ha una gran quantitat de llibres publicats sobre aquest tema. Escoltant i llegint pots aprendre moltíssimes coses.

On podem trobar els vostres productes?

A banda d’Oidà, que ens sembla una plataforma molt interessant, principalment es poden comprar en línia a la nostra pàgina web. Com hem dit, durant la temporada tenim l’agrobotiga aquí, al poble, però també es poden trobar en botigues d’arreu de Catalunya. Són les botigues de diverses persones que ens han vingut a visitar i s’han interessat per comercialitzar els nostres productes. Al nostre web hi podeu veure la llista de botigues on ens podeu trobar.


Flors del Pirineu

Catalunya és terra d’acollida de plantes aromàtiques i medicinals?

I tant, i no en som prou conscients. De vegades ens visita gent de fora, d’Europa, i queden meravellats de l’olor, la qualitat, la quantitat i la varietat que tenim aquí, i no es poden creure el poc valor que hi donem. El 95 % de la planta aromàtica i medicinal que consumim a Catalunya ve de fora, de la Xina, el Marroc, països de l’est… I arriba, és clar, amb uns preus exageradament baixos contra els quals no podem competir. La marialluïsa que ve de la Xina es paga a 4 o 5 euros el quilo, ja desfullada. Aquí, perquè una família es pogués mantenir, caldria vendre el quilo a uns 200 euros. Nosaltres només som dos, i ens agradaria moltíssim poder contractar una altra persona, però ara mateix és impossible. Cal més consciència de proximitat. Sobretot pel que comentàvem, que sovint ens deixem enlluernar per un producte que té un segell que diu que és ecològic, quan el que hauríem de prioritzar és la proximitat d’aquest producte. Si tothom tingués aquesta consciència, podríem subsistir sobradament, i ni tan sols ens ho acabaríem. En aquest sentit, ens agrada molt anar a les escoles a explicar el nostre projecte als infants i crear aquesta consciència. Cal que entenguem, com a societat, que no hem d’anar gaire lluny. Tot el que necessitem ho tenim a tocar, i aquesta consciència de proximitat és l’única cosa que ens pot salvar dels problemes mediambientals que arribaran, cada vegada amb més força.








Comparteix a les xarxes!
autor@
Marina Miralles

Em dic Marina Miralles Mestre i vaig néixer a Granollers l’any 1992. Soc filòloga catalana (UB) i pianista (Conservatori Municipal Josep M. Ruera). M’he format com a professora (Màster de Formació del Professorat, UAB) i correctora i editora (Postgrau ALSE, UB). He publicat una novel·la, Magnòlia (Alpina, 2018), un poemari, La sort de Sísif (Gregal, 2019), l’assaig L’Escolania per dins i per fora (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020) i també faig cançons.

Treballo als Serveis Lingüístics de la FPCEE Blanquerna-URL i ho compagino amb el meu projecte com a autònoma.

Articles sobre el mateix tema
Altres temàtiques
Destacats
Safrà 0,15gr
Safrà 0,15gr

El Rebost del Pou Calent: Oferim productes a granel de proximitat o ecològics. Al Rebost hi pots trobar pasta, llegums secs i cuits, formatges, fruits secs, espècies, conserves, vins, galetes, gelat...

Vi de nous 700ml
Vi de nous 700ml

El Rebost del Pou Calent: Oferim productes a granel de proximitat o ecològics. Al Rebost hi pots trobar pasta, llegums secs i cuits, formatges, fruits secs, espècies, conserves, vins, galetes, gelat...