Si faig una mica de memòria, en escrits anteriors he parlat sobre digitalització i les conseqüències que està portant aquest procés. També he reflexionat sobre la nostra responsabilitat individual, sobre com les accions de cadascú poden contribuir a fer que la digitalització sigui una eina de transformació positiva, o una altra eina de distribució injusta de la riquesa. L'actuació responsable ens porta per un camí en el qual cal que desenvolupem una consciència crítica que ens impulsi a actuar. I un altre element que deixava entreveure és la força que tenim com a consumidors/es i el poc que l’exercitem.

Centrem-nos en la força del consumidor final. És curiós com les grans campanyes comercials i de màrqueting ens empenyen a prendre una decisió individual i adquirir determinat producte. És a dir, es dissenya una campanya comercial per a un gran col·lectiu, però aquest exercici de màrqueting ens fa sentir identificats individualment, i així fem la compra desitjada per la gran empresa. Les grans corporacions ho tenen molt clar: dissenyen campanyes de màrqueting per col·locar el seu producte apel·lant a l'individualisme. Llavors, on queda la força del consumidor? Com podrem incidir millor: com a individus o com a grup? Com a grup dividit i inconstant, o com a cohesionat i estable?

Lluny de voler generar titulars "conspiranoics", però... no identifiqueu per part de les grans empreses una intenció d'afavorir un model individualista? Aquesta manera de fer no serà un sistema més que dificulti l'associació de col·lectius i comunitats en benefici de la facturació i els balanços de les grans corporacions? Però no tot és responsabilitat de la malèfica empresa, us poso un exemple: aquests dies estem vivint, i patint, un fet prou significatiu que té a veure amb les empreses productores d'energia. L'electricitat cada dia marca un record històric, la benzina 95 ja ni recordem quan posàvem el litre a 1,10 € i així successivament. Ens queixem, malparlem, però res canvia. Continuem pagant les factures, perquè clar, no podem permetre que ens tallin la llum. Les nostres necessitats individuals ens aboquen a continuar assumint aquests costos disparats. Podem prendre l'actitud de resignar-nos i esperar que ens toqui la loteria o, per contra, fer-nos conscients de quantes persones, que són consumidores com nosaltres, estan en la mateixa situació.

Però per un moment podríem imaginar-nos que, en comptes de queixar-nos asseguts al sofà a través d'una piulada vehement i fins i tot grollera, ens plantegem fer una acció concreta? Una acció, constructiva i pensada en positiu. Que no cal que sigui de molt gran abast, però que suposi una millora per la nostra persona i que de pas benefici a algú que coneguem? Per què no ens plantegem un experiment que ens permeti mesurar quina "força" tenim com a col·lectiu? Quina és la força del meu cercle d'amistats? Quin és l'impacte que podríem assolir i que de pas afavoreixi a algú pròxim?

L'altre dia parlava amb un amic sobre les bondats de comprar a quilòmetre 0, però el cost elevat que suposa pel consumidor adquirir el producte final fa que la clientela siguin persones d'un determinat poder adquisitiu i amb cert tipus de consciència. I vam fer l'exercici de pensar sistemes que podrien fer reduir el cost pel comprador sense perjudicar el productor i el venedor al detall. Un sistema que identificàvem era: l'increment de la demanda afavorirà a aquest productor, el seu marge de benefici s'incrementa pel major volum de venda, i com a contrapartida li podem demanar una baixada de preu del producte, de manera que se sostingui l'increment de la demanda. D'aquesta forma el benefici es reparteixi. El productor ingressa per major volum de venda i el consumidor adquireix producte de qualitat, de quilòmetre 0, a un preu competitiu.

I aquí tenim el repte. Coneixeu algun negoci que sigui molt minoritari, o que estigui arrencant? O un negoci que estigui funcionant i no acabi d'arrencar? Ens podem plantejar una campanya local entre les nostres amistats per impulsar-lo? Aquesta seria una primera part de l'experiment per mesurar quina és la nostra força com a comunitat.

M'agradaria que, si teniu en coneixement d'alguna situació de comerç de proximitat al qual donar suport i teniu ganes de fer el pas, ens ho feu saber. Ens agradaria poder monitoritzar quina és la força de la comunitat local i, qui sap, potser plantejar-nos fites més grans i més transformadores.

juanma@oida.cat

Si compres alguna cosa a www.oida.cat mitjançant enllaços a les nostres històries i receptes, és possible que guanyin una comissió l'autor@ del post i les impulsor@s. Això ajuda a donar suport a els nostres veïns i veïnes. Aprèn més, tu també pots incentivar el comerç local recomanant productes de la terra, i treure’t un pico mentre ho fas! www.oida.cat/impulsa. Si no, ens pots enviar una propina 😘 www.oida.cat/propulsa

Format com educador social i en actiu des de 1998. Actualment realitzant funcions directives a una entitat del tercer sector amb presència a municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Durant la meva carrera professional he acumulat experiència professional amb col·lectius d'adolescents i joves migrants nouvinguts en situació d'exclusió social, tant en medi residencial (protecció de menors i justícia) com en medi obert.
Amb més de 10 anys d'experiència en el disseny de projectes i serveis adreçats a millorar i assolir els nivells d'autonomia i emancipació d'adolescents i joves. I amb una àmplia experiència en el treball comunitari a barris d'alta complexitat dissenyant i implementant estratègies per desenvolupar processos d'apoderament de la comunitat. I especialitzat en processos d'acollida de població nouvinguda i en el desenvolupament d'accions i serveis que promocionin la participació en la dinàmica comunitària.