La
nyàmera (Helianthus tuberosus) és un tubercle originari d’Amèrica del Nord que va ser introduïda a Europa al segle XVII. Amb l’arribada de la
patata, el seu consum va anar perdent importància i reduint-se fins gairebé ser inexistent. Gràcies al seu gust característic que recorda al de la
carxofa i als seus beneficis, és un aliment interessant de recuperar a les nostres cuines.
Es conrea en algunes zones de l’Empordà, la Garrotxa, el Berguedà i la Noguera... i la trobareu a bon preu al mercat a finals de tardor i durant part de l’hivern.
D’aspecte és similar a la
patata però més boteruda i irregular i de pell més fosca i rogenca. Un 80% del seu pes és aigua i la font principal d’hidrats de carboni és la inulina que millora el trànsit intestinal i és interessant per a persones diabètiques ja que no augmenta el nivell de sucre en sang. També en destaca el seu contingut en fibra, vitamines del grup B i minerals com el potassi i el fòsfor essencials en el bon funcionament del sistema nerviós. Ara bé, les persones intolerants a la fructosa caldrà que l’evitin perquè no els provoqui gasos, dolor abdominal o molèsties digestives.
Les nyàmeres també reben altres noms com petaques, carxofa de Jerusalem, batata de la Noguera, entre d’altres, o en castellà tupinambo. Les podeu consumir com més us agradin: crues ratllades en
amanida, fregides en forma de
xips, en una
truita, dins d’un
brou en combinació amb altres
verdures i
hortalisses, cuites al vapor, bullides, estofades, escalivades al forn, afegides a
cremes o fer-ne puré. El més important és rentar-les bé per retirar la terra i sense pelar-les cuinar-les. Cal tenir en compte que si es couen molta estona en
aigua perden les vitamines del grup B hidrosolubles i queden més estovades però en canvi seran més fàcils de pair.
Deixeu entrar aquest tubercle a la vostra cuina i comenceu a utilitzar-la a les vostres receptes habituals perquè us sorprengui la seva aroma i gust dolç peculiar.
Podeu escoltar la càpsula de nutrició de la nyàmera al següent
enllaç